ALTEA GRAU

El rastre d’una ciutat

Resum de la proposta

La dualitat i el reflex presents en l’obra Against Syntax d’Altea Grau (Consorci de Museus, 2019, p. 140) són elements inspiradors a l’hora que l’alumnat experimente amb la composició i la combinació del grafit amb llapis blancs. La tarlatana sobre paper blanc resulta un llenç innovador on treballar el traç i el rastre per a després, ja damunt del paper kraft, completar una composició col·lectiva que, a partir de la superposició, pot resultar infinita.

Materials i preparació

  • Tarlatana (tarlatan cloth)
  • Llapis de grafit (graphite pencils)
  • Llapis aquarel·lables de color blanc (watercolor pencils)
  • Paper blanc (white paper)
  • Paper kraft (kraft paper)


Preparació de dos espais diferenciats: d’una banda, taules on puguen treballar amb la tarlatana, el grafit i el paper blanc; de l’altra, un espai sense taules, on s’haurà enganxat a terra el paper kraft. No és necessari que estiguen asseguts per a treballar amb el grafit i la tarlatana, així poden estar una mica més junts i deixar espai lliure a l’aula per al paper kraft.

Sobre les taules, cada xiquet/a tindrà un pedaç de tarlatana, un grafit i un paper blanc. Prop del paper kraft hi haurà llapis aquarel·lables de color blanc, a més del grafit.

Desenvolupament de la proposta

Aquesta és una descripció genèrica de la proposta, que es pot adaptar als diferents nivells de l’alumnat, segons el curs i les característiques de la classe. Les fases descrites es van dividir en diverses sessions (habitualment entre dues i tres). En el següent apartat (Què treballem amb aquesta peça) teniu una relació detallada de les connexions de la proposta amb les competències bàsiques d’EA, d’anglès i amb la metodologia AICLE.

Presentació d’Altea Grau i la seua obra. En aquest moment inicial es contextualitza l’obra i l’autora i s’aprofita per enllaçar amb els coneixements previs i l’experiència de l’alumnat. A més, les competències lingüístiques que es treballen en aquest punt són fonamentalment de comprensió, però la mestra busca en tot moment la interacció amb l’alumnat.
Les mestres del projecte han preparat material que es pot utilitzar per a aquesta finalitat.

En aquest punt es procura que l’alumnat acabe detectant, entenent i, si pot, extraient les qualitats estètiques de la peça que els serviran com a guia per a l’experimentació (vegeu Qualitats estètiques dAgainst Syntax). És un context ric d’aprenentatge lingüístic, ja que aquest va enllaçat amb l’anàlisi reflexiva del llenguatge visual.

  1. Presentació del material i els passos a seguir. En aquest punt es treballa la comprensió i interacció orals. La mestra fa de model i dibuixa alguns exemples del que es demana en la proposta.
  2.  
  3. Cada xiquet/a col·loca la tarlatana sobre el paper blanc i pinta amb el grafit utilitzant formes quadrades o rectangulars en direcció horitzontal o vertical, inspirant-se en els rastres que es mostren a la peça original. Al final el paper blanc queda marcat amb els rastres de grafit deixats a través de la tarlatana.
  4.  
  5. S’esgarren els papers tot respectant els dibuixos per a no tallar-los, però desfigurant els marges perfectes del paper. Es recorda de tindre cura de no difuminar els traços de grafit amb els dits.
  6.  
  7. En acabar aquesta fase, el grup es trasllada, amb el paper on queden els rastres i amb els marges esgarrats, a l’àrea de treball on està el paper kraft. Cal envoltar-lo sense xafar-lo.
  8.  
  9. Cada infant ha de decidir on col·locar el seu paper blanc sobre el paper kraft i, a partir d’aquesta forma, dibuixa la silueta. El paper blanc serveix com a punt de partida, les seues formes i la col·locació ha de ser font d’inspiració.
  10.  
  11. En llevar el paper, a partir de la silueta, traça detalls que la transformen en un edifici o hi dibuixa al voltant, de manera que entre totes i tots creen una ciutat. Per a dibuixar, es pot utilitzar el grafit i també els llapis blancs, en combinació, per a destacar-ne algun aspecte. És important animar l’estudiantat a experimentar i explorar amb la textura dels grafits (apretant més o menys, etc.). La silueta no és més que el punt de partida que pot anar complementant-se amb els elements que consideren que representen la ciutat, com carrers, parcs, etc.
  12.  
  13. En acabar, es recull el paper blanc i es deixa a banda (també es conservarà).
  14.  
  15. L’experimentació es repeteix amb altres grups d’alumnes, els quals treballen sobre els dibuixos que els grups previs han fet sobre el paper kraft. El fet de jugar amb el que ja hi ha, decidir com continuen el dibuix, és part de l’experimentació. Els dibuixos de cada grup poden superposar-se amb els anteriors.
   

Quan diversos grups han realitzat les seues creacions sobre el paper kraft, aquest s’exposa (es pot exposar juntament amb els papers blancs esgarrats, com a peces individuals impulsores de l’obra col·lectiva). Es crea una peça col·laborativa a través de l’acumulació de traços. Es mostra també la peça Against Syntax, generant un diàleg visual entre les dues propostes. La mestra raona amb l’alumnat per arribar a una reflexió avaluativa sobre com s’han anat connectant uns elements del dibuix amb altres i on han quedat espais buits. Durant l’anàlisi de la composició com un tot, es posa el focus en els elements que es poden ressaltar i com fer-ho (color/intensitat), tot enllaçant amb la creació d’Altea Grau.

Què treballem en aquesta peça?

El treball de cada proposta és competencial, però es materialitza a través d’aspectes específics inspirats per la peça original. En concret, Against Syntax d’Altea Grau ens porta a fixar-nos en el rastre, la composició i l’evocació de les formes. 

Cliqueu el botó per descarregar-vos una descripció més detallada de com enllaçar la proposta amb les competències específiques d’EA.

La proposta té com a objectiu en tot moment fer un ús contextualitzat de la llengua, que propicia el treball de les competències lingüístiques. Tot açò es duu a terme a partir d’un enfocament comunicatiu on destaca l’aprenentatge orientat a l’acció en el qual es fomenta l’intercanvi de codis artístics i lingüístics. 

Dins d’aquest treball competencial, cada pas de la proposta constitueix una o diverses situacions de comunicació que actuen com a context significatiu per a l’ús de determinats sabers més específics, que cada docent pot seleccionar segons els seus objectius. Entre d’altres, les característiques de la peça original i la proposta que se’n deriva poden ser propicis per al treball dels comparatius (els traços més o menys intensos generen diverses tonalitats de negre i gris), el lèxic de les formes geomètriques i també de llocs o entorns pròxims, així com l’expressió de les relacions espacials.

Cliqueu el botó per descarregar-vos una descripció més detallada de com enllaçar la proposta amb les competències específiques de llengua estrangera.

L’enfocament AICLE es va concebre per ser aplicable en qualsevol àrea de coneixement, però cada àrea té unes característiques ben definides. Un dels objectius d’aquest projecte ha estat detectar les especificitats de l’EA que, d’una banda, poden enfortir l’enfocament AICLE i, de l’altra, es poden veure beneficiades per aplicar aquest enfocament. El treball entre mestres, investigadores i l’alumnat ens ha permés dissenyar una proposta d’aplicació d’AICLE específica per a l’EA. Cliqueu el botó per descarregar-vos-la.

Producció de l'alumnat