Menu
Menu
Les diferents tonalitats de negre i el plisatge presents en la peça Mantra I i II d’Aurelia Masanet (Consorci de Museus, 2021, p. 239) són els elements artístics que serveixen de punt de partida per elaborar una creació col·lectiva on l’acetat cobert de tinta negra és el llenç sobre el qual l’alumnat projecta els seus dissenys. Mentre que l’artista valenciana fa un ús repetit de xicotets fragments de paper de seda per aconseguir un joc de llums i ombres, els infants s’endinsen en l’art del gravat i l’estampació per tal de crear una sèrie formada per obres individuals que, col·locades de manera consecutiva conformen, justament, un ritual o mantra.
Es preparen dos espais, o estacions, diferenciades:
Estació d’entintat (mans brutes), formada per dues taules cobertes amb paper continu blanc. Ací els infants entinten amb el rodet i fan el traç sobre la tinta.
Es preparen dues peces d’acetat en A5 en cada estació, enganxant-les amb cel·lofan sobre el paper continu que cobreix la taula. Sobre aquest acetat s’escampa la tinta amb l’ajuda d’una espàtula. Aquestes peces serviran de reservori de tinta.
Es disposen les taules de manera que l’alumnat puga agrupar-se al voltant d’elles i es cobreixen amb paper continu.
Es tallen les diferents peces d’acetat o de goma blanca i es reparteixen per les taules, una per a cada infant i, a banda, se’n reserverà una per tal que el o la docent faça una demostració.
En cadascuna de les taules es deixaran les eines que s’utlitzaran durant l’experimentació: tinta, rodets, pinzells, espàtula, raspall de dents…
Estació de gravat (mans netes), formada també per dues taules cobertes amb paper continu blanc. Ací els infants graven amb rodets nets.
Es retallen peces rectangulars de paper per a gravat sobre les quals es realitzarà l’estampació i es reparteixen, una per a cada infant.
En una de les parets de l’aula es prepara la zona que servirà per assecar els papers on s’ha transferit la tinta. S’enganxaran cordes d’un extrem a un altre i les diferents creacions es penjaran amb pinces de la roba.
Aquesta és una descripció genèrica de la proposta, que es pot adaptar als diferents nivells de l’alumnat, segons el curs i les característiques de la classe. Les fases descrites es van dividir en diverses sessions (habitualment entre dues i tres). En el següent apartat (Què treballem amb aquesta peça) teniu una relació detallada de les connexions de la proposta amb les competències bàsiques d’EA, d’anglès i amb la metodologia AICLE.
En aquest moment inicial es contextualitza l’obra i l’autora i s’aprofita per enllaçar amb els coneixements previs i l’experiència de l’alumnat. A més, les competències lingüístiques que es treballen en aquest punt són fonamentalment de comprensió, però la mestra busca en tot moment la interacció amb l’alumnat.
Les mestres del projecte han preparat material que es pot utilitzar per a aquesta finalitat.
Es procura que l’alumnat acabe detectant, entenent i, si pot, extraient les qualitats estètiques de la peça, que serviran com a guia per a l’experimentació (vegeu Qualitats estètiques de Mantra I i II). És un context ric d’aprenentatge lingüístic ja que aquest va enllaçat amb l’anàlisi reflexiva del llenguatge visual.
Tots els papers estampats s’exposen en un lloc visible de l’aula o de l’escola. Es crea així una peça col·laborativa a través de l’acumulació. Es mostra també l’obra Mantra I i II, generant un diàleg visual entre les dues propostes. La mestra raona amb l’alumnat per arribar a una reflexió avaluativa, que recull de nou els criteris i enllaça amb la peça d’Aurelia Masanet.
El treball de cada proposta és competencial, però es materialitza a través d’aspectes específics inspirats per la peça original. En concret, Mantra I i II d’Aurelia Masanet ens porta a fixar-nos en el color, en concret, tonalitats de negre; línies rectes verticals i textures. Cliqueu el botó per descarregar-vos una descripció més detallada de com enllaçar la proposta amb les competències específiques d’EA.
La proposta té com a objectiu en tot moment fer un ús contextualitzat de la llengua, que propicia el treball de les competències lingüístiques. Tot açò es duu a terme a partir d’un enfocament comunicatiu on destaca l’aprenentatge orientat a l’acció en el qual es fomenta l’intercanvi de codis artístics i lingüístics.
Dins d’aquest treball competencial, cada pas de la proposta constitueix una o diverses situacions de comunicació que actuen com a context significatiu per a l’ús de determinats sabers més específics, que cada docent pot seleccionar segons els seus objectius. Entre d’altres, les característiques de la peça original i la proposta que se’n deriva poden ser propicis per al treball del lèxic relacionat amb la gradació dels colors i els tipus de línies, l’expressió de relacions espacials, o l’ús d’indicacions i instruccions entre l’alumnat.
Cliqueu el botó per descarregar-vos una descripció més detallada de com enllaçar la proposta amb les competències específiques de llengua estrangera.
L’enfocament AICLE es va concebre per ser aplicable en qualsevol àrea de coneixement, però cada àrea té unes característiques ben definides. Un dels objectius d’aquest projecte ha estat detectar les especificitats de l’EA que, d’una banda, poden enfortir l’enfocament AICLE i, de l’altra, es poden veure beneficiades per aplicar aquest enfocament. El treball entre mestres, investigadores i l’alumnat ens ha permés dissenyar una proposta d’aplicació d’AICLE específica per a l’EA. Cliqueu el botó per descarregar-vos-la.
CONTACTE
artsenguji@gmail.com