Menu
Menu
En [dik’θjon], Marta Negre (Consorci de Museus, 2019, p. 204) proposa un experiment audiovisual que combina elements gràfics i sonors, als quals s’afegeix la representació corporal. En la nostra proposta recollim tots tres elements. En concret, l’alumnat experimenta dues formes de representar el so: amb diferents grafismes i amb el propi cos. El color, la pressió i la grafia en el primer cas i l’expressió corporal, en el segon, són les ferramentes utilitzades per l’alumnat per dur a terme una reflexió sobre les possibilitats de representar la fonètica des de l’art.
Abans de començar el projecte, cal prepar les paraules sobre les quals es treballarà.
En la nostra proposta vam triar un grup de paraules que, per una banda, contenien sons que no estan presents en les llengües valenciana i castellana, aspecte que reforça el treball de la fonètica anglesa; i per una altra, estan relacionades amb l’Educació plàstica i visual.
Les paraules es graven en primeríssim pla per reforçar el moviment de la boca (un dels elements en el qual l’estudiantat pot fixar-se després, per a pensar en com representar-lo gràficament).
Preparació de dos espais diferenciats: en un es troben les taules on els infants treballaran el grafisme i assajaran els moviments corporals que volen gravar. Es reservarà un altre espai on es col·locarà la càmera davant una superfície blanca i llisa i que serà on es gravaran els gestos o moviments.
Aquesta és una descripció genèrica de la proposta, que es pot adaptar als diferents nivells de l’alumnat, segons el curs i les característiques de la classe. Les fases descrites es van dividir en diverses sessions (habitualment entre dues i tres). En el següent apartat (Què treballem amb aquesta peça) teniu una relació detallada de les connexions de la proposta amb les competències bàsiques d’EA, d’anglès i amb la metodologia AICLE.
És interessant que es fixen en la relació que s’estableix entre el llenguatge oral, més concretament els sons, i el text escrit, l’expressió corporal de l’actor i les modulacions de la seua veu (vegeu Qualitats estètiques de [dik’θjon]). En les aplicacions de la proposta es va observar que l’alumnat connectava amb la peça per l’humor que aquesta desprén. Aquesta connexió actua com a activador de l’interés.
Quan tots els grups han acabat les representacions gràfiques i les gravacions, es prepara una exposició en l’espai que es considere de l’aula o de l’escola que incloga la peça original, els vídeos amb les representacions corporals i cartolines amb la representació gràfica de les paraules. D’aquesta manera, es genera un diàleg visual entre les dues propostes.
El format de l’exposició pot ser variable. Es pot presentar un document multimodal en una pantalla interactiva on apareguen els enllaços a cadascun dels vídeos, al costat de les cartolines amb les representacions gràfiques corresponents.
També es pot projectar sobre un paret blanca un document electrònic (ppt, word, pdf) que continga els enllaços a cadascun dels clips i, al voltant de la projecció, s’enganxen les cartolines.
La mestra reflexiona amb l’alumnat sobre els vincles entre la pronúncia, fent incís en la sonoritat, novedosa per a l’alumnat, i la gestualitat. La reflexió enllaça amb la peça de Marta Negre, recull de nou els criteris i posa el focus en com
El treball de cada proposta és competencial, però es materialitza a través d’aspectes específics inspirats per la peça original. En concret, [dik’θjon] de Marta Negre ens porta a fixar-nos en la sinestèsia, específicament en les possibilitats artístiques de representar un so de forma gràfica i corporal, amb:
Cliqueu el botó per descarregar-vos una descripció més detallada de com enllaçar la proposta amb les competències específiques d’EA.
La proposta té com a objectiu en tot moment fer un ús contextualitzat de la llengua, que propicia el treball de les competències lingüístiques. Tot açò es duu a terme a partir d’un enfocament comunicatiu on destaca l’aprenentatge orientat a l’acció en el qual es fomenta l’intercanvi de codis artístics i lingüístics.
Dins d’aquest treball competencial, cada pas de la proposta constitueix una o diverses situacions de comunicació que actuen com a context significatiu per a l’ús de determinats sabers més específics, que cada docent pot seleccionar segons els seus objectius. Entre d’altres, les característiques de la peça original i la proposta que se’n deriva poden ser propicis per al treball de patrons sonors i accentuals, i d’algunes convencions ortogràfiques propis de la llengua anglesa. A més, el projecte possibilita l’ús d’eines digitals bàsiques per a la coproducció oral i multimodal i per a la coavaluació i l’aplicació de convencions i estratègies conversacionals per a demanar i donar indicacions, demanar i donar aclariments i explicacions.
Cliqueu el botó per descarregar-vos una descripció més detallada de com enllaçar la proposta amb les competències específiques de llengua estrangera.
L’enfocament AICLE es va concebre per ser aplicable en qualsevol àrea de coneixement, però cada àrea té unes característiques ben definides. Un dels objectius d’aquest projecte ha estat detectar les especificitats de l’EA que, d’una banda, poden enfortir l’enfocament AICLE i, de l’altra, es poden veure beneficiades per aplicar aquest enfocament. El treball entre mestres, investigadores i l’alumnat ens ha permés dissenyar una proposta d’aplicació d’AICLE específica per a l’EA. Cliqueu el botó per descarregar-vos-la.
CONTACTE
artsenguji@gmail.com