Menu
Menu
La dualitat i el reflex presents en l’obra Against Syntax d’Altea Grau (Consorci de Museus, 2019, p. 140) són elements inspiradors a l’hora que l’alumnat experimente amb la composició i la combinació del grafit amb llapis blancs. La tarlatana sobre paper blanc resulta un llenç innovador on treballar el traç i el rastre per a després, ja damunt del paper kraft, completar una composició col·lectiva que, a partir de la superposició, pot resultar infinita.
Preparació de dos espais diferenciats: d’una banda, taules on puguen treballar amb la tarlatana, el grafit i el paper blanc; de l’altra, un espai sense taules, on s’haurà enganxat a terra el paper kraft. No és necessari que estiguen asseguts per a treballar amb el grafit i la tarlatana, així poden estar una mica més junts i deixar espai lliure a l’aula per al paper kraft.
Sobre les taules, cada xiquet/a tindrà un pedaç de tarlatana, un grafit i un paper blanc. Prop del paper kraft hi haurà llapis aquarel·lables de color blanc, a més del grafit.
Observació i anàlisi de la peça Against Syntax d’Altea Grau. En aquest punt es procura que l’alumnat acabe detectant, entenent i, si pot, extraient les qualitats estètiques de la peça que els serviran com a guia per a l’experimentació (vegeu Qualitats estètiques d’Against Syntax). És un context ric d’aprenentatge lingüístic, ja que aquest va enllaçat amb l’anàlisi reflexiva del llenguatge visual.
Totes les fotografies seleccionades per cada grup s’exposen, juntament amb les tires plegades d’acetat, en un lloc visible de l’aula o de l’escola. Es crea així una peça col·laborativa a través de l’acumulació. Es mostra també la peça Cubs formats, generant un diàleg visual entre les dues propostes. La mestra raona amb l’alumnat per arribar a una reflexió avaluativa, que recull de nou els criteris i enllaça amb la peça de Lukas Ulmi.
El treball de cada proposta és competencial, però es materialitza a través d’aspectes específics inspirats per la peça original. En concret, Against Syntax d’Altea Grau ens porta a fixar-nos en: el rastre, la composició i l’evocació de les formes.
Cliqueu el botó per descarregar-vos una descripció més detallada de com enllaçar la proposta amb les competències específiques d’EA.
La proposta té com a objectiu en tot moment fer un ús contextualitzat de la llengua, que propicia el treball de les competències lingüístiques. Tot açò es duu a terme a partir d’un enfocament comunicatiu on destaca l’aprenentatge orientat a l’acció en el qual es fomenta l’intercanvi de codis artístics i lingüístics.
Dins d’aquest treball competencial, cada pas de la proposta constitueix una o diverses situacions de comunicació que actuen com a context significatiu per a l’ús de determinats sabers més específics, que cada docent pot seleccionar segons els seus objectius. Entre d’altres, les característiques de la peça original i la proposta que se’n deriva poden ser propicis per al treball dels comparatius (els traços més o menys intensos generen diverses tonalitats de negre i gris), el lèxic de les formes geomètriques i també de llocs o entorns pròxims, així com l’expressió de les relacions espacials.
Cliqueu el botó per descarregar-vos una descripció més detallada de com enllaçar la proposta amb les competències específiques de llengua estrangera.
L’enfocament AICLE es va concebre per ser aplicable en qualsevol àrea de coneixement, però cada àrea té unes característiques ben definides. Un dels objectius d’aquest projecte ha estat detectar les especificitats de l’EA que, d’una banda, poden enfortir l’enfocament AICLE i, de l’altra, es poden veure beneficiades per aplicar aquest enfocament. El treball entre mestres, investigadores i l’alumnat ens ha permés dissenyar una proposta d’aplicació d’AICLE específica per a l’EA. Cliqueu el botó per descarregar-vos-la.
CONTACTE
artsenguji@gmail.com